Copy
BUTLLETÍ DE LES PERSONES CONSUMIDORES CATALANES. nº37. FEBRER 2018
Les ombres dels testaments i les herències


 
El 16 i 23 de gener vam organitzar dues taules rodones sobre les ombres de les herències i els testaments, per debatre sobre els dubtes, les trampes i les coses a tenir en compte abans de fer un testament o heretar. Per aquelles persones que no vau poder assistir-hi vam entrevistar al ponent d’aquestes jornades, Albert Fetscher, amb les preguntes que van tenir més interès per els assistents.
- A qui afecta la legislació catalana sobre les herències?
El dret civil de Catalunya s’aplica a totes les persones que tenen el veïnatge civil català, que són aquelles persones nascudes de pares amb veïnatge civil català o adoptades per persones que també el tenen o aquelles que resideixin continuadament a Catalunya durant dos anys sempre que manifestin al Registre Civil la voluntat d'adquirir-la. També ho seran aquelles persones que portin més de 10 anys residint contínuament a Catalunya.
- I si els pares són de veïnatges diferents?
Les persones nascudes de pare i mare amb veïnatges civils diferents poden optar per qualsevol dels dos en arribar a la majoria d'edat.
[...]


Més informació
 

Banc Popular: 90 anys d’història que encara són present


Com ja vam fer referència al diari de l'Associació publicat el novembre passat, la compra del Banc Popular per part del Santander al mes de juny del 2017, ha deixat a més de 300.000 petits accionistes afectats que encara avui dia, esperen una resposta justa davant del robatori dels seus estalvis en forma d'accions.

Arrel d'aquest procés que ha estat marcat per una falta absoluta de transparència tan per part de les autoritats de l'Estat Espanyol com de les europees. Molts dels afectats a part d'iniciar diversos processos judicials, s'han dirigit també al Defensor del Poble i/o Síndic de Greuges perquè aquest es pronunciï davant d'un entramat farcit de mala praxis. Aquest òrgan institucional ha afirmat que no ha existit una transparència real a l'alçada d'aquest procés i els drets de les persones usuàries del banc s'han vist totalment vulnerats. A hores d'ara, encara no s'entén des d'un punt de vista econòmic la compra del Banc Popular. Les dades diuen que perquè el Banc Santander pogués mantenir-se com un banc sistèmic necessitava una injecció que fos més del 20% del cost de la inversió (compra). Resultat: fer còmplices a la JUR (Junta Única de Resolució), a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), al BCE (Banc Central Europeu) i al propi Ministeri d'Economia per portar endavant aquesta acció, on l'únic beneficiari ha estat el propi Santander. Dur, i injust, és que la justícia encara no s'hagi pronunciat. Sembla que l'Audiència Nacional s'hagi quedat muda però més inversemblant és que la família Botín es quedi amb els beneficis i la impunitat judicial, com anteriorment ja ha passat amb la famosa «doctrina botín». Cal recordar, també que el Banc Santander, no es va enfonsar, gràcies a que l’Estat espanyol va avalar el seu deute i negoci en els millors anys de l’economia. És a dir, que tots i totes les ciutadanes vam avalar una empresa privada que mai ens ha tornat el favor, tan sols va promocionar un equip de fòrmula 1.

El mateix Defensor del Poble demanava una indemnització justa per les persones afectades, no els “bons de fidelització” que proposa el Banc Santander que només busquen evitar demandes sobre aquest tema i fer creure als afectats que és una solució a l'alçada de les circumstàncies. Quan de fet, és un engany a l’alçada de les circumstàncies.

Clar està que la via judicial és una opció que ADICAE ja ha pres en forma (de moment) de querella penal conjunta. Però sense una lluita col·lectiva i organitzada de totes les persones afectades per fer encara més visible aquesta estafa i forçar tant a les administracions com als propis òrgans judicials que prenguin partit, no es veurà la solució necessària i justa. Hi ha milers d’estalvis de persones humils i treballadores esfumats en aquesta operació, anys de treball esfumats en un no res, un robatori.

Qui finança la desigualtat en forma d’armes?
 

A poca gent li pot sorprendre a aquestes alçades que la banca comercial inverteix en la indústria armamentística formada per un grup d'empreses que estan més que sobre endeutades. Seguint les dades que apareixen al estudi, «Els Bancs que inverteixen en armes» del Centre Delàs d'Estudi per la Pau afirmen que la majoria d'aquests fabricants tenen un sobreendeutament del 75% fins al 100%. I qui els hi dóna carta blanca per seguir amb aquest negoci en forma d'injecció de diners són entitats financeres com el BBVA o el Banc Santander que per excel·lència són les que més inverteixen en aquesta indústria. Les segueixen per volum d'inversió i sessió de capital: Banca March, Bankia, CaixaBank, Banc Popular, Banc Sabadell i Bankinter.

Entre els anys 2011 i 2016, aquesta indústria va moure més de 6.000* milions d’euros a nivell de l'Estat Espanyol. Dins de la mateixa franja de temps, els desnonaments han estat més de 360.000. Famílies que han estat desallotjades de la seva llar, alhora que l'Estat ha destinat més de 100.000 milions d'euros públics en rescatar la banca.

Està clar de quina banda es decanta la balança dels interessos de la banca comercial. Molts dels diners que la gent té en forma de «dipòsits», fons de inversió, fons de pensions, títols en forma d'accions, etc. se'n va cap aquest negoci que no fa res més que tenyir de sang vides innocents, centenars de ciutats en runes i milions de persones desplaçades.

Les empreses de la indústria d'armament tenen noms com Maxam, Sener, Navantia, Oesia i Indra. Aquesta última recordem que una de les seves activitats és el control dels resultats electorals. És a dir, assegurar l'organització i recompte d'eleccions electorals com poden ser les de l'Estat Espanyol.

No oblidem el paper d'asseguradores com Axa, Allianz o Mapfre. Que també juguen amb una bona part del pastís creador de bombes i armes militars.

Així doncs, i sabent que l'Estat Espanyol destina un 20% de la totalitat del pressupost anual en el sector de defensa reduint altres partides com el control real de les entitats financeres; la creació d'un accés a l’habitatge digne; la formació en serveis financers perquè tothom sigui conscient dels productes que adquireix abans de firmar, entre d'altres. La lluita per part del moviment consumerista juntament amb altres col·lectius socials, ha de ser més forta i organitzada que mai. Som-hi!


*http://www.bancaarmada.org/ca/publicacions/articles
**http://www.lavanguardia.com/economia/20170303/42505182370/desahucios-espana-2016-ejecuciones-hipoteca.html

CONSUM I CULTURA
Et recomanem...

“El mundo sin trabajo”
 













Llibre resum sobre les reflexions més interessants dels participants i pensadors que apareixen en el documental «In the same boat» Rudy Gnutti, 2016.

El progrés econòmic ha superat de llarg les seves expectatives i la riquesa ha crescut com mai. Però la raó última d’aquest llibre, així com del documental, és que, llavors: Per què hi ha cada vegada més desigualtat? No sabem gestionar aquests beneficis? Per què continuem amb la sensació de viure a la corda fluixa?...
APARICIÓ ALS MITJANS
 
Diari de Tarragona

Entrevista al soci i company de Cambrils, Gerardo Olivera, que ha aconseguit la devolució de la clàusula sòl i encarrilar el Codi de Bones Pràctiques.

Twitter
Twitter
Website
Website
Facebook
Facebook
Què passa amb la «macrodemanda» i la clàusula sòl?
 
 

El 21 de gener ha fet un any de la publicació del Reial Decret Llei 01/2017, aquella llei que tenia que adoptar el Govern central per donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on es considerava la retroactivitat total de les clàusules considerades nul·les.

Doncs bé, després d’un any, l’únic que s’ha detectat és que tan sols ha servit per obligar a que la gent vagi a la justícia. Amb tot el que implica: temps, diners i mal de caps. A més cal dir-ho, s’han detectat multitud de xiringuitos d'advocats, que amb el pretext del retorn de les clàusules sòl s'estan aprofitant de les persones afectades.

Paral·lelament, cal recordar que hem arribat on hem arribat gràcies a 8 anys de lluita! I des del 2010 hi ha interposada una demanda, una macrodemanda, contra 101 entitats financeres que des del 2016 estem esperant totes les persones afectades que els senyors jutges decideixin reunir-se i emetre «el fallo». Les últimes notícies són que l’emetran al setembre de 2018, però anteriorment també van dir que seria a finals de 2017 o inclús abans de l’estiu d’aquell any. Sembla que no hi ha massa interès per part de la judicatura de dictar una sentència que acabaria de cop amb la resta de sentències individuals que la gent està portant als jutjats, que està donant feina a milers d’advocats i, sobretot, està fent que els bancs no retornin, una vegada més, el que deuen per una estafa financera. Hem de poder queixar-nos i que les lleis europees siguin acatades per part de la banca i el Govern central les faci respectar!
QUÈ HA PASSAT? a l'Associació...
El gener, tal i com us vàrem comentar en el passat butlletí, ha estat mes de quedades amb totes les persones associades arreu de Catalunya. Ens hem reunit totes i tots a Tarrragona, Girona i Lleida, així com també a Barcelona. I el mes de febrer ho continuarem fent a Reus, Sabadell i possiblement a Manresa.

Aquestes quedades ens han servit per fixar els objectius, interessos i prioritats de les persones associades en el camí cap un consum més responsable, solidari i crític. Cal donar visibilitat a les altres economies, noves maneres de consumir, així com exigir a les administracions competents que modifiquin la normativa per garantir els drets de les persones consumidores.

Hem organitzat una doble sessió de formació, debat i taula rodona sobre les herències i els testaments de la que hem publicat una petita entrevista com a notícia principal. I aquest mes com veureu en l’agenda continuarem amb debats sobre els fons d’inversió i altres productes financers, així com assegurances de la llar.

                               

També s’han creat uns grups de persones afectades per l’IRPH i per el Banc Popular que aniran organitzant actes i esdeveniments, si esteu interessats en donar-lis un cop de mà o participar no dubteu en fer-nos-ho saber.

                                

El cap de setmana del 26 i 27 de gener les persones afectades per les preferents van poder gaudir de manera gratuïta d’una obra teatre de l’autor valencià Sergio Villanueva «De tiburones y otras remoras» de càrrec de la companyia El Vacío Fertil en el Teatre Porta 4.

Finalment, dir que l’Associació va poder participar d’un acte sobre la banca ètica i solidària que es va realitzar a Valls conjuntament amb l’ateneu cooperatiu i el Consell Comarcla de l'Alt Camp. Així com vam poder gaudir de la visita dels estudiants de serveis financers i administració de l’Escola d’FP Xavier de Barcelona per formar-se sobre els fraus i enganys que patim les persones consumidores.

                                  

Amb tot... Salut i lluita!
El nou consum: compra sense efectiu ni personal
 

Els nous mitjans de pagament mitjançant el telèfon mòbil o aplicacions online han facilitat i augmentat el consum mitjançant màquines expenedores. On la compra dels productes per part de les persones consumidores ja només es realitza en efectiu sinó mitjançant aquests nous mitjans de pagament.

L’augment d’aquestes màquines, tradicionalment en la venta d’alimentació, ha proliferat tant en número com en clients i clientes. A més, els seus productes s’han diversificat més enllà dels «snacks» o begudes ja que actualment podem trobar màquines d’aquest tipus en la que es poden adquirir els productes més diversos com complements del mòbil, llibres, regals, plats preparats, etc.

A Estats Units ja han aparegut els primers supermercats de la empresa Amazon sense caixers ni personal ni el ús de l’efectiu per realitzar les adquisicions dels seus productes. Tot això està comportant o podrà comportar la vulneració dels drets de les persones consumidores per exigir informació sobre productes alimentaris, realitzar reclamacions en cas de desperfectes o poder fer valdre la garantia de dos anys en els productes no peribles.

A Catalunya la major part del producte que es ven a màquines expenedores encara és menjar i begudes. Per tal de garantir una millor informació i protecció a les persones consumidores les associacions de consumidors, entre elles AICEC-ADICAE, l’Agència Catalana de Consum i els representants de les empreses de Venda Automàtica, vam signar un Codi de Bones Pràctiques, que vol anar més enllà del que estableix el Codi de Consum, incloent accions addicionals com informació sobre els ingredients que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies o l’obligatorietat d’entregar un comprovant de compra. Aquestes empreses a més, adquireixen el compromís d’estar adherides al Sistema Arbitral de Consum.

No obstant, i a mode de reflexió, si ens encaminem cap a un consum més crític, solidari i responsable, cal recordar que totes aquestes «tendes» o màquines s’expandeixen perquè a les empreses els hi surt més econòmic ja que no han de pagar cap nòmina. Volem col·laborar en la destrucció de llocs de treball?
AGENDA FEBRER
activitats i jornades
BARCELONA 
SEMINARI SOBRE LA COMPETÈNCIA
Dijous 01 de febrer, 10:00h
Facultat de Dret UB

PROTEGIM ELS NOSTRES ESTALVIS, EL FRAU DELS FONS D'INVERSIÓ
Dimecres 07 de febrer, 18:00h
Local AICEC-ADICAE

ATENCIÓ COL·LECTIVA DE CLÀUSULA SÒL
Dijous 08 de febrer, 18:00h
Local AICEC-ADICAE

PUNT INFORMATIU
Divendres 09 de febrer, 16:00h
Mercat de Sant Andreu (Barcelona)

ASSEMBLEA PREPARATÒRIA I
Dimecres 14 de febrer, 18:00h
Local AICEC-ADICAE

EQUIP REIVINDICATIU
Dimecres 14 de febrer, 17:30h
Local AICEC-ADICAE

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES SABADELL
Divendres 16 de febrer, 18:00h
Centre Cívic Can Rull (Sabadell)

ASSEMBLEA PREPARATÒRIA II
Dissabte 17 de febrer, 11:00h
Local AICEC-ADICAE

EQUIP INSTITUCIONAL
Dimarts 20 de febrer, 17:30h
Local AICEC-ADICAE

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES L'HOSPITALET DEL LLOBREGAT
Dimarts 20 de febrer, 18:00h
Biblioteca Tecla Sala

ASSEGURA ELS TEUS DRETS, NO NOMÉS EL TEU HABITATGE
Dimecres 21 de febrer, 18:00h
Local AICEC-ADICAE

ATENCIÓ COL·LECTIVA DE CLÀUSULA SÒL
Dijous 22 de febrer, 18:00h
Local AICEC-ADICAE

TARRAGONA

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES REUS
[Pendent de lloc i espai]
Dijous 08 de febrer, 18:00h

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES TARRAGONA
Dijous 22 de febrer, 18:00h
Hotel d'Entitats de Tarragona

GIRONA

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES DE GIRONA
[Pendent de lloc i espai]
Dimecres o Dijous 21, 22 de febrer

COM ENS ESTAFA LA BANCA COMERCIAL?
[Pendent de lloc i espai]
Dimecres o Dijous 21, 22 de febrer

LLEIDA

REUNIÓ SOCIS I SÒCIES DE LLEIDA
Dissabte 24 de febrer, 11:00h
Centre Cívic Pardinyes (Carrer Sant Pere Claver, 5 - Lleida)

__________________________
_______________________________


Horaris de les seus territorials:
Amb cita prèvia

Lleida: lleida@adicae.net o 973 940 350
Tarragona: tarragona@adicae.net o 685 919 241
Girona: girona@adicae.net o 685 919 244

Consulta les assemblees i atencions col·lectives:
https://www.adicae.net/asambleas.html

Consulta totes les activitats al Facebook:
@AICEC

Copyright © *|2018|*, Tots els drets reservats.

AICEC-ADICAE:
C/Creu dels Molers, 13 08004 BARCELONA
93 342 50 44
 
Si vols donar-te de baixa fes clic aquí. Per a canviar les dades de la teva subscripció fes clic aquí. Per tal de garantir que el butlletí no sigui considerat SPAM, afegeix l'adreça comunicaciocat@adicae.net a la teva llista de contactes.