Copy
#chiquitaroom
Estimades persones:

Heu pensat alguna vegada en què fa emergir la escriptura artística? I, més enllà d'això, quina és la causa de la perseverança de qui hi ha després d'ella? La psicoanalista Montserrat Rodríguez Garzo ens fa saber que en les produccions artístiques no hi ha ordre a priori. No existeix proposició prèvia amb la qual fer artísticament. Els temes, a manera d'embolcall, vénen després. I ens pregunta: què hi ha?, si no hi ha un ordre previ. Abisme? Caos? “Una pintura que no comprèn el seu propi abisme (…) no és una pintura”, diu Deleuze.

Amb el ressò d'aquestes qüestions, donem la benvinguda a Otrografías. Un projecte sobre art i psicoanàlisi de la mà de Rodríguez Garzo, que exposa en tres seminaris teòrics l'emergència de la producció artística i el seu valor d'ús, així com la multiplicitat en la qual l'escriptura de l'Altre (com a partitura, fórmula, pel·lícula, pintura, arquitectura, relat…) es fa present.


Els dijous 3, 10 i 17 de juny (de 19 a 21h), presencial a la galeria o en línia des d'on vulgueu, en directe o diferit, veurem maneres d'alteritat que s'emboliquen amb el cos i que responen a la subjectivitat de l'època en la qual es produeixen. Com a teló de fons, una exposició amb obra de quatre artistes (Estanis Ferrer, Dolors Salillas, RosalinaSicart, Margarita Veiga) i un matemàtic (Gustavo Collado), que treballen habitualment amb la psicoanalista i que obren amb el que sorgeix més enllà del sentit, per a transmetre el que només es pot dir artísticament.

Les tres sessions es concreten de la següent manera:

Dijous 3 de juny
L'apropiació es fa present i dona lloc a l'escriptura.
Amb Graw, Jakobson, Lacan i Derrida.

Dijous 10 de juny 
L'escriptura artística: caos i emergències de l'Altre, en escena. 
Amb Derrida, Deleuze i Lacan.

Dijous 17 de juny
La ferida i el ferit. L'obrar artístic, un tractament del dolor?
Amb Klein, Lacan, Winnicot i Wittgenstein.

1 seminari 30€
3 seminaris 75€
Inscripcions aquí
👉 I a continuació, com sempre, algunes altres coses al tinter per a donar curs a la meva ploma.
👉 La setmana passada vaig rebre una carta de Louis Porter. L'artista londinenc es dirigia personal i molt educadament a mi, explicant-me sobre el seu treball amb llibres i material d'arxiu i les ganes que tenia de contactar-me fa temps. Em parlava de què gaudia molt de l'enfocament d'aquesta habitació a través de l'oceà d'internet i de l'interès que aquí es conrea per publicar i treballar amb llibres d'artista. També pel concepte que la galeria pot servir de node per a la producció d'obra i no només d'exposició d'obra. Em deia que per a ell, un dels avantatges de treballar amb llibres és que pot enviar-los per correu fàcilment com una manera de presentar-se i, així, m'adjuntava la seva última publicació, Why I write, un reenquadrament de l'assaig del George Orwell, i Optics, un poema visual sobre la semiòtica de la fotografia primerenca, que va publicar el 2015 i vam incloure a l'exposició Mise en images, travessada pel confinament.

M'explicava també com durant aquell first lockdown va afanyar-se per treballar en noves publicacions i ara té quatre edicions d'artista a punt de sortir del forn, a més d'altres projectes en col·laboració que publicarà aviat. Em va fer pensar que va ser durant el confinament que jo vaig tornar a escriure i vaig començar a enviar-vos aquestes cartes d'amor. Why I write (Per què escric) es va publicar originalment a la revista literària Gangrel a l'estiu de 1946. Quatre anys després, el 21 de gener de 1950, el seu autor -el cèlebre novel·lista i assagista George Orwell- va morir de tuberculosi a l'University College Hospital de Londres. Segons la llei de drets d'autor del Regne Unit, tot el catàleg d'obres publicades en vida d'Orwell va passar a ser de domini públic a principis d'enguany, quan es complien 71 anys de la seva mort. El 22 de gener, el Louis es va posar en contacte amb la Pooja Ahuja -una traductora i transcriptora establerta a Nova Delhi-, li va encarregar que escrivís a mà l'assaig d'Orwell i li retornés les pàgines escrites a Londres. Aquest delicat gest és avui una preciosa publicació que presentarem del 17 al 20 de juny durant la pròxima fira de llibre d'artista Arts Libris, l'edició de la qual se celebra enguany en un lloc molt especial i lligat íntimament a la memòria llibretera de Barcelona: el Mercat de Sant Antoni. Estarem al costat de la galeria, al mercat del barri, i si veniu, us explicaré també per què escric jo.
🏞️ Avui vull acomiadar-me escrivint sobre el desig de tornar, natural i literalment, a endinsar-me a la terra. I agraeixo infinit el vídeo-performance arrelant/errant a les artistes Mar Serinyà i Marta Vergonyós, per plasmar de manera tan bella aquest miracle nu que albiro a la tornada al contacte directe amb el paisatge.

Me'n vaig també compartint el meu interès cada vegada més gran per l'escolta activa, que era inexistent quan les meves sorolloses veïnes van mudar-se aquí fa un any, però que s'ha acrescut últimament. Al principi, les vaig odiar, ho confesso. Però avui estic en pau amb això, amb haver odiat i amb haver deixat anar. Suposo que més des que les vaig sentir a elles queixar-se de com de sorollosa consideren a la seva nova veïna. El poeta persa Hafiz em va ajudar a trencar el bucle mortal amb les seves profundes paraules, que m'atreveixo humilment a traduir.
 
How
Do I
Listen to Others?
As if everyone were my Master
Speaking to me 
His/Her
Cherished 
Last
Words


Com
Escoltar
A altres?
Com si tothom fos el meu Mestre
Parlant-me
Les seves
Preuades
Últimes 
Paraules



 
Amb amor, 
Chiquita 

📷 Crèdits: 

1. Obra de Rosalina Sicart (2020)
2. Why I Write, George Orwell. Louis Porter (2021).
3. arrelant/errant. Mar Serinyà i Marta Vergonyós. Festival de Land Art, Art i Gavarres (2019)

💌 Si t'ha agradat llegir, pots reenviar aquesta carta.

📅 També pots xafardejar missives anteriors. 

📌 Si encara no t'has subscrit, pots fer-ho aquí

 
Facebook
Facebook
Instagram
Instagram
Vimeo
Vimeo
Spotify
Spotify
Copyright © 2021 Chiquita Room